diumenge, 7 de febrer del 2010

ESPIA CATALÀ


ali bei map

Domènec Badia i Leblich (Barcelona, 1 d'abrIl 1767 - Damasc, 1818), espia, arabista i aventurer, conegut també com Alí Bey ben Uthman al-Abbasí o Alí Bei l'Abbassí.

Badia, que mai va estudiar a la universitat, és un magnífic exemple d'un erudit de l'època il·lustrada que mostra una àmplia i sorprenent formació en coneixements molt diversos: és tan capaç d'aixecar un mapa d'una àrea geogràfica, com de descriure científicament aspectes de fauna i flora, de la vida social i religiosa, de la música, de la geologia, l'arquitectura, l'arqueologia o les tècniques militars.

La seva obra principal fou Voyages d'Ali-Bey el Abbasi en Afrique et en Asie pendant les années 1803, 1804, 1805, 1806 et 1807, editada a París el 1814.

Biografia

Nascut a Barcelona, va ser batejat a la Catedral. Als 14 anys ja ocupava un lloc de funcionari a Granada i poc després apareix com a Comptador de Guerra amb honors de comissari, però resultava evident que un esperit tan conreat no es resignaria a passar els millors anys de la seva vida darrere un escriptori. Al 1791 es casa amb Maria Berruezo, la seva entranyable "Mariquita", de la qual no se separarà excepte en les seves aventures i viatges.

Al 1793, amb 26 anys, Carles IV el va nomenar administrador de tabacs de Còrdova.

El projecte de Godoy

Domènec Badia coneix a Simón de Rojas Clemente, botànic i orientalista apassionat com ell i el convenç per participar en un projecte científico-botànic pel nord d'Àfrica.

El 7 d'abril de 1801, Badia presenta a Manuel Godoy, primer ministre del rei Carles IV, el projecte en el qual ha treballat amb Simón de Rojas. Godoy es va sentir atret pel projecte, perquè ja preveia que l'Imperi Espanyol a Amèrica acabaria per esfondrar-se i que calia buscar territoris nous i més pròxims sobre els quals estendre el domini espanyol. Àfrica quedava, en ordre de proximitat, en primer lloc. Així que Godoy, quan va examinar detingudament el projecte de Badia, es va limitar a reconduir-lo en interès de l'Estat. Godoy explica: Argumentava amb raó Badia que les diferents escales d'aquesta ruta eren recorregudes habitualment per caravanes i, si cap europeu havia aconseguit completar-les, era per la seva vestimenta i aspecte que estimulava als saquejadors bandolers. El Marroc travessava una delicada situació i calia veure de quina forma Espanya podia aprofitar-se. La missió de Badia era contactar amb el Soldà del Marroc, posar-se en contacte amb els rebels i estimular-los perquè ataquessin. Espanya, aleshores intervindria per tal d'oferir la seva protecció al Soldà.

Badia i Simón de Rojas van abandonar Madrid primer per fer-se la circumcisió a Londres i després lluint luxosos vestits àrabs. Ignorava Simón de Rojas que Godoy havia prohibit que acompanyés a Badia, ja que no era en absolut l'aventurer que es requeria per a l'operació. Badia se'l va treure del damunt avançant el viatge al Marroc i va creuar l'estret el 25 de maig de 1803. No obstant això, en aquests viatges Simón de Rojas va recollir i classificar nou volums d'herbaris i, en tornar a Espanya, els diposità al Jardí Botànic. Manuel Godoy va recompensar el seu silenci amb una assignació de 1.500 rals mensuals durant quatre anys i l'encàrrec d'un estudi sobre les produccions i la història natural del Regne de Granada.

En la correspondència que van creuar ambdós utilitzaven els seus noms musulmans. A l'efecte de l'operació, Badia va passar a dir-se i "ser"- Alí Bey el Abassi, príncep dels Abàssides, fill d'Othman Bey. Badia havia falsificat documents i genealogies escrites en àrab antic en els quals es demostrava, de manera fefaent, el seu origen i llinatge sant: era descendent de l'oncle del Profeta i, per tant, mereixia un tracte especial.

Segons afirma a les seves memòries, va instigar la rebel·lió de les tribus oposades al Soldà i va crear les condicions objectives òptimes per a una intervenció espanyola. No obstant això, el pla de Godoy va fracassar per la por del rei Carles IV, que no volia saber res de nous problemes i intervencions militars. Preocupat sols per les seves caceres, eludia afrontar qualsevol problema d'Estat. Godoy va escriure a Badia cancel·lant el projecte i aquest va començar a operar pel seu compte. Va demanar autorització al Soldà per a desplaçar-se a La Meca i aquest el va acomiadar amb llàgrimes en els ulls.

Viatge a La Meca

Mesos després, arriba al pati del temple a la Meca i besa la pedra negra de la Ka'ba, portada per l'Arcàngel Gabriel. Va fer sis voltes entorn seu i va tornar l'endemà a fer-ne set més. El relat del viatge prossegueix per altres horitzons. Damasc, El Caire, Constantinoble, Terra Santa. Cal entendre la dificultat que aquestes travessies suposen i no oblidar que Domènec Badia Leblich va ser el primer europeu que va veure i va besar la pedra negra de la Ka'ba.

Per la correspondència que va mantenir amb Godoy es coneixen les seves pretensions sobre l'Imperi Marroquí. Sembla que va intentar assumir la corona mitjançant un cop d'Estat; per a això afirmava comptar amb 3.000 combatents. No obstant això, aquest punt no consta al seu llibre de viatges.

Entre 1806 i 1814, alguns membres de l'Ordre del Sant Sepulcre, havien constatat la difícil situació en què es trobaven els religiosos que ocupaven tasques missioneres a Terra Santa. Els turcs els exigien cada vegada tributs més grans i existia un ambient generalitzat de menyspreu i marginació dels cristians del lloc. Entre els patricis que van denunciar aquesta situació figuren el Comte de Chateaubriand i el propi Alí Bei, exercint, per aquesta ocasió, de Domènec Badia. Chateaubriand i Badia van arribar a conèixer-se. En el seu Itinerari de París a Jerusalem, el famós escriptor francès esmenta a "un ric turc, viatger i astrònom anomenat Alí Bei el Abassi".

Badia es va presentar a Jerusalem i el 28 de gener de 1807 a la porta del convent dels Frares Menors; va poder entrevistar-se amb Fra Ramírez de Arellano, natural d'Ocaña, qui li va preparar una visita amb el procurador de l'Ordre. Les indagacions de Badia li van fer tenir una visió de la situació dels cristians a Terra Santa i en particular de l'Ordre del Sant Sepulcre proposant en els seus articles la defensa dels Sants Llocs i, igual que Frederic II, arribar a un enteniment amb l'autoritat musulmana.

El 9 de maig de 1808 va anar a veure a Carles IV a Baiona. Una setmana abans havien ocorregut els luctuosos successos de la insurrecció popular madrilenya contra les tropes napoleòniques. Alí Bei, tornava a ser Domènec Badia. Carles IV seguia sent el mateix de sempre, amant de la caça, apàtic, dèbil i temorós, ansiós d'evitar problemes i sobreviure com fos.

Badia es va posar al seu servei per a qualsevol gestió i fins i tot acompanyar-lo a l'exili. Carles IV va preferir dissuadir-lo de seguir la seva sort; es va limitar a dir-li que "Espanya ha passat al domini de França per un tractat" i li va recomanar que aquells brillants projectes els anés a exposar a l'Emperador.

Retorn a Espanya

De retorn a Espanya l'octubre de 1809, Josep Bonaparte el va designar Intendent General de la Província de Segòvia.

El perfil funcionarial de Badia en aquells anys respon al d'afrancesat i francmaçó. Ocuparà càrrecs de rellevància, després del seu trànsit per Segòvia, a Còrdova, Lucena i Écija. El 13 de juny de 1811 és cridat a Madrid després del seu enfrontament amb el mariscal Soult i el comte de Montarco, comissari regi per a Andalusia. Queda constància d'aquest trasllat en una notícia de "El correo de Cordoba" on s'explicita que "Ha estat cridat a una destinació més important". Aquesta destinació era la prefectura de València, càrrec del qual no va arribar a prendre possessió. El mariscal Suchet, governador de la zona, va preferir imposar als seus amics de París en un moment en què les tropes d'ocupació començaven a pensar que les coses se'ls posaven complicades i no podien confiar ni tan sols en els espanyols afrancesats. El 1813 Badia va emprendre la fugida a França amb Josep Bonaparte. Exiliat a França, va publicar un llibre amb la descripció dels seus viatges: Voyages d'Ali Bey El Abbassi en Afrique et en Asie pendant les années 1803, 1804, 1805, 1806 et 1807 (París, 1814), que va ser traduït a molts idiomes. Les seves descripcions són tan polifacètiques com ho era ell mateix. Descriuen les relacions socials, econòmiques, culturals i religioses, però també descriu la flora i la fauna i aixeca plànols de les principals ciutats.

Segon viatge

Amb la caiguda de Napoleó i la pujada al tron de Lluís XVIII, aquest va requerir la col·laboració de Domènec Badia. Poques setmanes després partia per al seu segon viatge a Orient. El rei li va atorgar el grau de Mariscal de Camp. La seva missió en partir el 1817 de París era secreta. Les seves credencials no anaven a nom de Alí Bei, sinó del pare d'aquest, Otman Bey. La raó d'això era que molts coneixien ja la veritable identitat de l'aventurer.

El 18 de genEr de 1818 va escriure des de Milà una última carta a la seva família, carta premonitòria i veritable presagi de mort: "Escrivint aquest paper, que m'ha costat algunes llàgrimes i bastant esforç, em sembla que us tinc davant dels meus ulls, que us veuen per última vegada". Una última carta arriba, per via diplomàtica des de Constantinoble el 20 de març del mateix any. A partir d'aquest moment ja no hi ha notícies seves. La versió generalment acceptada va ser que va morir assassinat prop de Damasc (Aleppo?) el 1818 o el 1822, segons altres versions. Els instigadors del seu enverinament serien els diplomàtics anglesos que haurien vist la seva missió com un intent del govern francès de guanyar influència en la zona.

Diu la llegenda que no varen acceptar enterrar-lo en una tomba islàmica en descobrir que duia una creu cristiana al pit.

Els seus viatges van ser llegits a tota Europa i van promoure la curiositat per la cultura islàmica. Va ser admirat, tot i que amb reserves, per Sir Richard Francis Burton, qui realitzà una proesa similar, i per Alexander von Humboldt.

2 comentaris:

  1. Sempre he tingut curiositat d'on sortia el nom àrab d'aquest carrer?Déu n'hi do,quina història.Gràcies per fer-la pública.

    ResponElimina
  2. Al nostre país han nascut personatges que han tingut un rellevant paper a la història. Molt bona manera de recordar-lo!

    ResponElimina