BERNAT DE ROCAFORT

Rocafort map

Carrer de Rocafort. Eixample. Va des de l'avinguda Josep Terradelles fins al Paralel.

Dedicat a Bernat de Rocafort

? - Aversa, Campània, 1309

Guerrer. Feudatari del rei Frederic II de Sicília a Calàbria, per la pau de Caltabellotta cedí els seus castells al rei Robert I de Nàpols, però exigí una forta indemnització i es guanyà l'antipatia d'aquest (1302).

Al davant de mil almogàvers i mil dos-cents homes a cavall, en dues galeres, es traslladà a Orient. Ramon Muntaner els anà a rebre a Ania i passaren a Efes.

Roger de Flor el nomenà senescal de la host i el prometé amb la seva filla. Combaté valerosament els turcs a la batalla del Taurus i arribà entre els altres catalans a la Porta de Cilícia (1304).

Assassinats Roger i l'almirall Ferran d'Aunés i empresonat, a Gènova, Berenguer d'Entença, Rocafort esdevingué pràcticament el cap de la Companyia catalana (1305).

Durant dos anys romangueren a Gal·lípoli, defensant-se dels bizantins i derrotant els búlgars. En retornar Entença es trencà la unitat militar: Rocafort no reconeixia el seu cabdillatge, com d'ell no feia cas Ferran Eiximenis d'Arenós. La major part de la Companyia seguí Rocafort, el qual col·laborà en la defensa de Constantinoble contra els búlgars, mentre aquests li oferien per muller la germana de llur tsar.

Arribat Ferran de Mallorca, Rocafort no l'acceptà com a representant de Frederic de Sicília; però Ferran mantingué la seva fidelitat i preferí d'abandonar la Companyia, la qual emprengué una campanya a Macedònia. Rocafort i els seus saquejaren Nestos. Per un malentès, durant la batalla caigué Entença a mans d'un germà i un oncle de Rocafort (1307).

Arenós passà al servei d'Andrònic i Rocafort es trobà de fet com a únic cap de la Companyia. No podent comptar amb la sobirania de l'infant Ferran, escollí la de Carles de Valois, emperador titular de Constantinoble, benvista de Jaume II, i prestà homenatge al seu vicari general Thibault de Chepoy, a Cassàndria. Junts combateren durant dos anys més, amb el projecte de conquerir el mont Athos i Salònica, on Rocafort pensava ésser coronat rei. No ho aconseguiren, com també fracassà el seu projectat matrimoni amb Joana de Brienne, germanastra de Guiu II d'Atenes.

Era ambiciós, però fou encara més odiat per la seva tirania. Chepoy, d'acord amb els altres caps de la Companyia, damunt la qual exercia l'autoritat efectiva, detingué Rocafort i el seu germà Asbert i els envià a Nàpols. El rei Robert, que no havia oblidat l'afer dels castells de Calàbria, els tancà al castell d'Aversa, on moriren de fam.

Enciclopedia catalana