diumenge, 1 de novembre del 2009

MUNTANER CRONISTA I MILITAR


Muntaner map

Carrer Muntaner. Eixample, Sarria Sant Gervasi.
Va des de el Passeig Bonanova fins a la Pl. Goya.
Dedicat a ramon Muntaner, militar i cronista, gracies a ell tenim moltisimes dades d'aquells temps.

Ramon Muntaner(Peralada 1265 – Eivissa 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de VAlencia i ciutadà de Mallorca.

Era fill de Joan Muntaner i d'una dama de l'aristocràcia militar catalana pertanyent al llinatge Sesfabregues.

Es 1311 sortí de Gerba i anà a Valencia per casar-se amb Valençona Castell l, pubilla de l’Alqueria de Xilvella. D'aquest matrimoni nasqueren:

  • Martí Muntaner
  • Macari Muntaner
  • Caterina Muntaner

L'any 1271, quan tan sols comptava 6 anys, presencià la reunió celebrada al feu del seu pare a Peralada entre el rei Jaume I i el rei Alfons X de CAstella, qui anava acompanyat de la seva muller Violant D’Arago, filla de Jaume I. El 1276, a l'edat d'11 anys, formà part del seguici de Roger de Lluria que acompanyà l'infant Pere d’Arago a França. A finals del 1281, a l'edat 16 anys, es trobava a Montpellier , potser al servei del rei Jaume II de Mallorca.

Després del 1285, havent complert els 20 anys, ja no tornà a Peralada; el feu del seu pare i tota Peralada fou cremada quan els almogàvers evacuaren la vila el juny swl 1285 durant la Croada contra la corona d’Arago

Durant la Guerra de Sicilia i a partir de l'abril del 1286, a l'edat de 21 anys, sembla que formà part de l'estol de Roger de Llúria, anant i tornant de València amb el botí capturat a les posicions enemigues.

El 1287 va participar en la Conquesta de Menorca, on el devien acollir els seus cosins Joan, Pere i Jaume Muntaner, fills d'un oncle seu que havia participat en la colonització de l'illa després Conquesta de Mallorca en temps de Jaume I d'Aragó. El 13 d'abril de 1298 es documenta la seva estada a València i a partir del 1298 esdevingué ciutadà de Mallorca.

El 1300 participà en el setge de Messina, on s'encarregà de la defensa d'un sector de Messina. En aquest període fou procurador general de Roger de Flor a Sicília i la seva presència a l'illa està documentada fins el final de la Guerra de Sicília amb la signatura de la Pau de Caltabellotta, l'agost del 1302.

Arran de la seva coneixença amb Roger de Flor, acceptà la seva proposta de formar part de la Companyia Catalana d'Orient i n'esdevingué Mestre Racional, partint cap a Constantinoble l'agost del 1303, quan comptava 38 anys. Es distinguí en el Setge de Gal·lípoli. El 1307 es mostrà partidari del cabdillatge de l'infant Ferran de Mallorca, però les desavinences amb Bernat de Rocafort l'inclinaren a abandonar la Companyia amb els partidaris de l'infant Ferran. Anà amb aquest a Tassos, Halmyros, Scopelos i el Negroponte, on fou fet presoner pels venecians.

Els venecians l'alliberaren i el retornaren a la Companyia, on fou rebut amb grans demostracions d'afecte. Retornà al Negrepont i visità l'infant Ferran de Mallorca que encara restava presoner a Tebes. Seguidament es dirigí a la cort del rei Frederic II de Sicília, resseguint la costa de Grècia fins a Corfú, i travessant el golf de Tàrent per arribar a Messina, des d'on seguí fins a Castronuovo. Després de la reunió amb Frederic anà a Calàbria i finalment a Catalunya.

A mintjans del 1309, a l'edat de 44 anys, el rei Frederic II de Sicília li encomanà la comanda del govern de les illes de Gerba i els Quèrquens, govern que exercí fins el 1315. Tant sols sortí de l'illa el 1311 per desposar-se a València amb la seva muller, Valençonl, amb qui retornà a Gerba.

El 1315 se li encomanà la missió de portar el futur rei Jaume III de Mallorca, fill de l'infant Ferran de Mallorca (que morí a la Batalla de Manolada l'any següent) i d'Isabel de Sabran (morta a l'edat de 15 anys durant el part), des de Catània fins a Perpinyà, per tal d'entregar-lo al seus avis, el rei Jaume II de Mallorca i

S'establí a València on féu de procurador de Bernat de Sarrià fins el 1320. El 1322 escriví el seu Sermó, en vers provençal, amb la finalitat d'ésser cantat amb la tonada de la cançó de gesta francesa Gui de Nanteuil; en el Sermó donava consells per a la preparació de la conquesta de Sardenya. El 1324 participà en l'organització de la part valenciana de la conquesta.

La Crònica

Còdex del segle XIV de la Crònica de Ramon Muntaner a la Biblioteca de El Escorial

El 15 de maig del 1325, a la seva Alqueria de Xirivella, inicià la redacció de la seva Crònica, que finalitzà tres anys després. Va escriure la seva Crònica, que comprèn des de la concepció de Jaume I el Conqueridor (1207) fins la coronació d'Alfons IV d'Aragó (1328). Muntaner va escriure la Crònica en poc més de tres anys. Està escrita en primera persona, utilitzant un estil senzill, sense massa retòrica. Gràcies a la seva condició de soldat, Muntaner va presenciar alguns dels fets que relata, una cosa inusual en altres cronistes. Carregada de dades històriques, la Crònica de Ramon Muntaner s'ha convertit en un element imprescindible per a analitzar aquest període de la historia de la Corona d'Aragó.

Durant aquest període de temps es dedicà al comerç de draperia i fou escollit jurat de la ciutat de València, assistint com a tal a les festes per la coronació d'Alfons el Benigne el 1328 a Saragossa. El 12 de juny de 1329, a València estant, féu testament

Després del 1329 anà a Mallorca, on el seu fill gran fou nomenat escuder del rei Jaume III de Mallorca així com el seu segon fill entrà al servei del rei. El 1330 participà en les Corts del Regne de Mallorca i participà en la preparació de la Guerra contra Granada. El 1331 fou reelegit jurat i amb la seva muller i la seva filla es traslladaren a Mallorca el 1332, on el rei Jaume III de Mallorca el nomenà camarlenc i batlle d'Eivissa. Morí en exercici d'aquest últim càrrec.

Fou enterrat a l'Església del Convent dels Domincs d'Eivissa, per bé que les seves despulles foren traslladades a València


1 comentari:

  1. La Crònica de Muntaner ("què us diré ...") sempre m'ha agradat :) li tinc flaca a aquest carrer :)

    ResponElimina